Llibre "Sin Rencor: El Acoso y los Límites de la Resistencia"
Llibre a càrrec d'Elena de Juan, publicat el 4 de maig 2026 per Editorial Diéresis. Amb 17 anys l'autora va patir assetjament escolar i amb 21 anys ha escrit aquest llibre d'unes 100 pàgines a partir de la seva experiència personal. Analitza la tipologia d'agressors i els seus comportaments a través de la filosofia. Inclou diverses entrevistes realitzades a l'autora (Criar.cat, La Vanguardia, Cadena SER).
Enllaç per comprar el llibre "Sin Rencor: El Acoso y los Límites de la Resistencia"
- Entrevista a l'autora (Criar.cat) en català
- Entrevista a l'autora a La Vanguardia
- Entrevista a l'autora al programa "Aquí Barcelona" de la Cadena SER
Sinopsi:
Amb disset anys, Elena De Juan va sofrir una traumàtica experiència d'assetjament escolar. Durant tot el seu últim curs d'institut va viure en primera persona la duresa de sentir-se assetjada i rebutjada pels qui havien estat companys, fins i tot amics, amb una duresa i acarnissament inusitats. El seu procés de superació va tenir una circumstància singular: Elena va tractar de comprendre i de posar-se en el lloc dels qui l'havien atacat. Va buscar les raons d'aquest cruel comportament, amb l'ànim de transcendir el succeït per a alliberar-se del rancor. Va convertir el seu sofriment i la seva resistència en punt de partida per a la indagació filosòfica. En aquest llibre, escrit amb tot just vint-i-un anys, aquesta jove explora amb impactant lucidesa la fragilitat de l'ego i els mecanismes del menyspreu, articulant una meditació sobre la identitat, la dignitat i el perdó, ajudada pels seus precoços coneixements de filosofia i el seu interès per aprofundir en els mecanismes de l'ànima humana. El resultat és un exercici de pensament fort d'una veu jove, font de suport per als qui sofreixen situacions similars i d'inspiració per a tots.
A partir de la seva experiència vital, aporta una mirada transversal, íntima i reflexiva, així com un enfocament psico-filosòfic capaç d'ampliar la nostra manera de comprendre el dolor, la pèrdua i la incertesa. Utiliza la filosofía para reflexionar sobre el comportamiento de quienes ejercen el acoso, desplazando la pregunta sobre qué hay en la víctima que provoca la violencia hacia las carencias, dinámicas y motivaciones de quienes agreden.
Elena de Juan recorre, entre altres referències, a la teoria del boc expiatori de René Girard, que permet analitzar com les tensions i rivalitats dins d'un grup poden acabar canalitzant-se contra una persona convertida arbitràriament en objectiu col·lectiu. Des d'aquesta perspectiva, el llibre qüestiona les explicacions que busquen la causa del bullying en alguna característica de la víctima i posa el focus en les dinàmiques del grup i en els qui exerceixen la violència.
La seva reflexió sobre els qui van exercir l'assetjament la porta a identificar possibles mancances, inseguretats, enveges, necessitat de pertinença i altres dinàmiques personals i grupals. Aquesta comprensió li permet desenvolupar una certa compassió cap als qui la van agredir, però insisteix que això no legitima la violència ni elimina la necessitat de detenir-la.
L'autora explica que va sofrir insults, grups de WhatsApp creats per a atacar-la i perfils falsos en xarxes socials utilitzant la seva identitat. Aquesta dimensió permet reflexionar sobre una característica especialment nociva del ciberbullying: la desaparició d'espais de descans i protecció, ja que la violència pot continuar fora del centre educatiu i penetrar fins i tot en la llar de la persona que la sofreix. El llibre també convida a pensar sobre la necessitat de pertinença durant l'adolescència, la hiperconexió i el risc de construir la pròpia identitat en funció de la mirada i acceptació dels altres.
També introdueix a més una idea especialment significativa: el temps objectiu de l'assetjament i la seva durada emocional no necessàriament coincideixen. Encara que la seva experiència es va concentrar durant un curs, reconeix que allò que ocorre pot romandre molt més temps en la persona que ho ha viscut.
Elena de Juan presenta l'abandó del rancor com a part del seu propi procés de recuperació. No planteja el perdó com a minimització de l'ocorregut ni com a renúncia a posar límits, sinó com una manera d'evitar romandre emocionalment vinculada a l'experiència de violència.
La seva lectura convida a #SuperarElBullying, donant espai per a pensar, sentir i reconstruir-se.
