Vilanova i la Geltrú commemora el Dia Internacional per Superar el Bullying amb una jornada adreçada a l’alumnat de 6è de primària

El 28 d’abril, L’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú va acollir una jornada per superar l’assetjament escolar, organitzada amb motiu del Dia Internacional per Superar el Bullying, que se celebra el 2 de maig. L’acte va reunir diversos grups de 6è de primària de centres educatius de la ciutat, en una proposta orientada a sensibilitzar, reflexionar i generar eines per construir espais educatius més segurs, respectuosos i lliures de violència.

La jornada es va iniciar amb la benvinguda de Rosalía Márquez, regidora d’Educació, que va adreçar unes paraules als centres participants i va remarcar el sentit de la trobada. En la seva intervenció, va destacar que l’objectiu no era només escoltar una xerrada, sinó obrir un espai per comprendre què és l’assetjament escolar, aprendre a detectar-lo, saber com actuar i promoure la convivència i el respecte entre alumnat, docents i famílies.

Márquez també va posar l’accent en el protagonisme dels infants, animant-los a participar activament, compartir opinions, expressar experiències i proposar idees per fer de les escoles espais més feliços i segurs per a tothom. Així mateix, va subratllar el compromís institucional de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en la promoció d’entorns educatius basats en el bon tracte, la cura i la prevenció de les violències.

Una mirada emocional i pràctica sobre el bullying

A continuació, Meritxell Almirall, psicòloga especialitzada en infància, adolescència i família i professional de Som Pares, va oferir una ponència centrada en l’assetjament escolar des d’una mirada pràctica i emocional. Durant la seva intervenció, va abordar la definició i les característiques del bullying, així com les diferents formes que pot adoptar el maltractament entre iguals.

A través del diàleg amb l’alumnat, es van identificar tipologies d’assetjament que van més enllà de l’agressió física, com el ciberbullying, la violència verbal, el malestar psicològic i emocional, el bloqueig social, l’exclusió o determinades formes de comunicació no verbal que poden fer sentir una persona invisible, sola o rebutjada. La psicòloga va posar de manifest que l’impacte del bullying no desapareix quan acaba l’horari escolar, especialment quan les xarxes socials amplifiquen o mantenen situacions d’exclusió fora del centre educatiu.

La caixa de sorra com a eina per comprendre l’impacte de l’assetjament

Per facilitar la comprensió de l’impacte emocional de l’assetjament, Almirall va utilitzar la tècnica de la caixa de sorra, una eina expressiva i projectiva que permet representar vivències, emocions i situacions mitjançant figures col·locades en un espai simbòlic. A partir de dos casos reals representats amb aquesta metodologia, l’alumnat va poder visualitzar de manera més clara com es pot sentir una persona que viu una situació d’assetjament i quines conseqüències emocionals pot tenir aquesta experiència.

La participació dels nens i nenes va ser molt activa al llarg de la intervenció, generant un espai de reflexió compartida i de connexió amb situacions que poden aparèixer en la vida quotidiana dels centres educatius.

Cinefòrum amb "Ni un dia més": la mirada del rol d’espectador

Posteriorment, va tenir lloc la intervenció d’Equip SEER i PDA Bullying, de la mà de Marina Bricollé i Sandra Amigó, que van dinamitzar una activitat de cinefòrum a partir del curtmetratge "Ni un dia més", de Carlos Puig.

La peça audiovisual aborda l’assetjament escolar des de la mirada del rol d’espectador, posant el focus en aquelles persones que presencien la violència i que, des de la seva posició, poden contribuir a mantenir-la, frenar-la o transformar-la.

Pensar, sentir i actuar: una dinàmica per comprendre els rols

Després del visionat, es va desenvolupar una dinàmica participativa basada en el triangle de la personalitat, convidant l’alumnat a reflexionar sobre què podien pensar, sentir i fer els diferents rols presents en una situació d’assetjament: la persona que rep la violència, la persona que l’exerceix i les persones que l’observen. Aquesta proposta va permetre evidenciar que, en qualsevol dels rols, pot existir malestar emocional, i que és important separar l’acció de la persona per poder comprendre millor les situacions i obrir camins de responsabilització, reparació i canvi.

El poder dels espectadors per transformar la situació

Un dels missatges centrals de l’activitat va ser el gran poder que tenen els espectadors i espectadores per aturar la violència. A partir de les aportacions dels infants, es van construir col·lectivament estratègies per contribuir al benestar quan es detecta una situació de bullying: demanar ajuda a persones adultes de confiança, no reforçar les agressions, acompanyar qui ho està passant malament, trencar el silenci i promoure actituds de cura dins del grup.

La veu de l’alumnat d’ESO: una xerrada entre iguals sobre el pas a secundària

Per últim, van pujar a l’escenari alumnes d’ESO vinculats al Projecte Antenes, una iniciativa orientada a fomentar la participació juvenil, acompanyar les persones delegades i subdelegades en l’autoreconeixement de les seves habilitats i en l’adquisició d’eines per promoure la participació als centres educatius, així com establir un canal de comunicació proper entre l’alumnat i l’Oficina Jove del Garraf, reforçant el paper dels i les joves com a agents de canvi a la seva ciutat.

Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en 9 centres educatius de Vilanova i la Geltrú:Col·legi Santa Teresa de Jesús, Escola El Cim, Escola Pia de Vilanova i la Geltrú, INS Baixamar, INS Dolors Mallafrè, INS Francesc Xavier Lluch i Rafecas, INS Joaquim Mir, INS Manuel de Cabanyes i Escola Sant Bonaventura.

En el marc de la jornada, l’alumnat d’ESO vinculat al Projecte Antenes va respondre preguntes formulades pels nens i nenes de 6è de primària sobre el pas a secundària. El diàleg va permetre abordar pors, expectatives i inquietuds habituals abans de començar l’ESO, a partir de l’experiència directa d’altres joves que ja han viscut aquest procés.

A continuació, es recullen algunes de les preguntes plantejades per l’alumnat de 6è i les respostes compartides pels alumnes d’ESO:

És difícil fer amics a l’ESO?

Els alumnes d’ESO van explicar que el canvi de primària a secundària pot fer respecte al principi, però que forma part d’un procés d’adaptació. Van destacar que estar obert a conèixer persones noves ajuda molt i que, amb el temps, és possible adaptar-se bé i construir nous vincles.

Tothom et jutja?

Van respondre que no tothom jutja i que a l’ESO també es poden trobar persones meravelloses amb qui compartir moltes coses. En aquest sentit, van transmetre un missatge tranquil·litzador, posant en valor que la secundària també pot ser una etapa per descobrir noves amistats i sentir-se acompanyat.

Els professors t’ajuden?

Els joves van remarcar que el professorat acompanya, ajuda i impulsa l’alumnat a millorar. També van explicar que, de vegades, aquesta ajuda no sempre es percep en el moment, especialment quan algun professor o professora és més exigent, però que sovint aquesta exigència busca reforçar el procés d’aprenentatge i animar-los a continuar avançant.

Quin és el curs més difícil? I el més fàcil?

Van apuntar que 1r d’ESO es pot acabar veient com el curs més fàcil i 4t com el més difícil, però van matisar que això forma part d’un procés evolutiu. A mesura que l’alumnat avança, també augmenten la complexitat i les responsabilitats. Tot i així, van recordar que 1r també pot suposar un repte important, precisament perquè implica adaptar-se a una nova etapa.

Com es gestiona separar-se dels antics amics si no van al mateix centre?

Els alumnes van explicar que començar en un nou centre pot ser una oportunitat per fer noves amistats, sense que això signifiqui perdre els vincles anteriors. Van recordar que es pot mantenir el contacte de moltes maneres, continuar veient-se fora de l’escola i, fins i tot, presentar els nous amics i amigues als de sempre.

Com es pot portar millor el ritme de l’ESO?

Una de les recomanacions principals va ser l’organització. Els alumnes van destacar la importància de portar la feina al dia, ser constants i avançar “una mica cada dia” per gestionar millor el ritme de secundària i evitar que les tasques s’acumulin.

Una responsabilitat compartida per construir convivència

La jornada va posar en valor la importància de parlar de l’assetjament escolar des d’una mirada comunitària, preventiva i restaurativa, implicant l’alumnat com a agent actiu en la construcció de convivència. La participació dels nens i nenes va ser clau per convertir l’espai en una experiència viva, reflexiva i orientada a l’acció, reforçant la idea que superar el bullying és una responsabilitat compartida que comença en els vincles quotidians, en la mirada del grup i en la capacitat de cuidar-nos entre iguals.

Participació de PDA Bullying amb el suport de: