Pel·lícula "La Plaga"
La pel·lícula Australiana de 2025 "La Plaga", a càrrec del director Charlie Polinger, mostra una situació d'assetjament en l'àmbit esportiu (campament de waterpolo). Al llarg del film es donen diverses escenes i situacions que poden donar lloc a la reflexió i a treballar aquests aspectes amb el grups, tot i que cal aclarir que el film té una classificació +16 anys. i que inclou escenes explícites sobre autolesions, entre d'altres que resulten incòmodes i salvatges, i un tó de tensió que es manté durant tot el film. Ha tingut diverses nominacions i premis.
Fitxa de "La Plaga" a filmaffinity
Sinopsi:
En un campament de waterpolo masculí, un preadolescent de dotze anys amb ansietat social es veu arrossegat a formar part d'una cruel tradició que diu atacar als que no s'integren amb una malaltia anomenada 'La Plaga'. Però a mesura que es difuminen els límits entre el joc i la realitat, el noi tem que la broma pugui estar ocultant una cosa real.
Es tracta d'una pel·lícula que resulta incòmoda, brutal i manté la tensió. Els plans amb càmera lenta i l'ambientació estrident se suma per a generar sensacions que oscil·len entre el suspens i el terror, accentuant el dramatisme i buscant una saturació voluntària gairebé a mode d'acostar a l'audiència als sentiments del protagonista. A més, sempre deixa en l'aire el dubte sobre si hi ha quelcom real darrera d'aquesta suposada malaltia contagiosa.
El títol de la pel·lícula al·ludeix a un “joc” discriminatori, practicat per alguns membres de l'equip masculí de waterpolo, a través del qual marginen i riuen d'Eli, un jove amb una intensa reacció dermatològica al qual tracten com a un empestat. Amb l'arribada de Ben, el jove protagonista, s'obre un àpex de bondat dins del grup i, encara que al principi ell mateix sucumbeix a la por de ser apartat per la resta, intenta prendre acció. Aquí és quan el punt de vista deixa de ser tan passiu, les tornes es giren contra ell i la tensió acaba per desbordar-se en un assetjament cada vegada més intens i en conductes salvatges.
Aquí es pot veure un fragment de la pel·lícula on es veu escenificat aquest plantejament inicial i les dinàmiques de grup que condicionen l'actitud del nouvingut protagonista:
En aquesta escena es mostra l'actitud dels companys deixant de costat a un dels nois, dient que té una malaltia en la pell que és contagiosa. De la mateixa manera, el noi nou que acaba d'incorporar-se al campament es veu condicionat per aquestes actituds i fins i tot ja comença a ser focus d'algunes burles al no pronunciar correctament, canviant la "R" per la "J".
La pel·lícula compta amb un excel·lent repartiment jove, les actuacions de Everett Blunck, Kenny Rasmussen i Kayo Martin resulten crucials a l'hora de remoure a l'espectador, tant física com reflexivament. Ells sostenen el pes del metratge fins a un final cru i que, malgrat uns certs elements efectistes, obre la porta a una profunda i necessària conversa.
Amb aquesta premisa, la pel·lícula anima a entendre el context dels joves per a tractar de trobar una solució als seus comportaments, adverteix sobre els perills dels rumors, i recorda la necessitat d'acompanyament i diàleg amb els adolescents. Així mateix, deixa patent que es tracta d'una qüestió col·lectiva, que implica tant els perpetradors com als qui decideixen quedar-se en silenci. I recorda que si no s'involucra a tots els implicats -o als qui podrien arribar a estar-ho-, hi ha la possibilitat de perpetuar aquest cicle de violència. No és un visionat fàcil, però sí que és sens dubte necessari per a continuar posant el focus en un problema d'extrema rellevància en l'actualitat.
També té un pes important la figura de l'entrenador, interpretat per Joel Edgerton (conegut entre altres treballs per protagonitzar la sèrie "Materia Oscura") i com la manca d'habilitats i formació específica condiciona la seva intervenció tant individualment com amb el grup, malgrat la seva voluntat de protegir als nois que veu que estan en rol de víctima i les actituds del noi que lidera les dinàmiques en rol d'agressor.
Spoilers i escenes que serveixen com a recursos
A partir d'aquí ja entrem directament en terreny spoilers, amb una selecció d'escenes concretes que poden esdevenir recursos per generar debat, sense la necessitat de fer un visionat complet, ja que cal aclarir que el film té una classificació +16 anys.
En aquesta escena es mostra una conversa de Ben amb l'entrenador en la qual no vol delatar al noi que actua amb rol d'agressor per por de represàlies:
Finalment, en aquest altre fragment hi ha una escena dividida en dues parts diferenciades. En primer lloc, una trobada en el passadís entre el noi en rol de víctima i el noi en rol d'agressor, en el qual parlen d'una xerrada que li han donat sobre assetjament i cerca saber si ha estat per haver-li delatat, a la qual cosa busca una complicitat forçada eludint responsabilitats l'altre company sobre el qual exerceixen assetjament basat en la marginació per la seva suposada malaltia contagiosa en la pell. Seguidament, ja a l'habitació on dormen tots els nens, es veu la reprimenda per haver-li delatat en forma d'agressió, amb una trobada en la fugida en el qual l'altre noi assetjat li brinda ajuda, rebutjant-la airadament autoconvencent-se que només és una broma més.
Al llarg de la pel·lícula hi ha altres escenes encara més explícites on es poden veure les marques que han deixat els talls que es fa Eli a les mans, a més d'una broma on es talla un dit (escena inicial) i en la que sí que s'amputa el dit, en no aguantar el bany de realitat en to agressiu del Ben (escena final), on li recrimina que s'ha resignat a ser marginat i ni ho intenta (frustració que ara el Ben també experimenta en la seva pròpia pell -figurada i literalment- en ser una nova víctima de la marginació per haver-se contagiat amb "La Plaga").
Lectures simbòliques
Val a dir que el títol de "La Plaga" pot donar lloc a una segona interpretació sobre que l'assetjament escolar és la veritable "Plaga". Aquestes lectures simbòliques s'utilitzen ja des de l'inici per introduir els temes de fons i traslladar-los a nivell sensorial. Amb un pla submergit en la piscina, un grup de cames movent-se per a mantenir-se en flotació, una càmera lenta i una música coral de cants guturals, es pronostica un ambient de tensió i amenaça. Després, la càmara es mou a un primer pla del protagonista, que es presenta amb l'aigua al coll.
