Novel·la "La niña que siempre miraba al sol"
"La niña que siempre miraba al sol" és una novel·la publicada per l'Editorial Suma i escrita per la model Águeda López. Un relat d'autoficció inspirat en la seva experiència personal en relació amb l'assetjament escolar.
Enllaç per comprar el llibre "La niña que siempre miraba al sol"
Sinopsi:
La història segueix la vida d'Alma, una nena de vuit anys que creix en un petit entorn rural de Còrdova durant la dècada dels noranta. La seva infància es veu profundament afectada per dos grans conflictes: sofrir un sever assetjament escolar (bullying) i descobrir un devastador secret familiar que trenca la pau de la seva llar.
Per a fugir de la solitud i la timidesa que l'envolten, Alma s'aferra amb força a un gran desig: convertir-se en model internacional. Malgrat els prejudicis d'un poble petit i d'estar a punt de rendir-se, una trobada crucial amb un taxista li recorda la importància de donar un últim esforç. A partir d'aquest moment, guiada per la persistència i la certesa absoluta del seu destí, aconsegueix obrir-se camí fins a les passarel·les professionals més importants.
En aquesta història l'autora ens narra des de la ficció els terribles moments que va sofrir quan era nena per l'assetjament al qual li van sotmetre les seves companyes de col·legi en Hornachuelos, un poblet del seu Cordoba natal. En la figura d'Alma ens porta a una nena que somiava amb ser model i la timidesa del qual la va fer sofrir múltiples episodis de bullying, sent la riota d'un grup d'abusadores del seu poble. Ella callava i no li comptava a ningú el que estava passant. Pensava que no l'anaven a creure i que li dirien que només eren “jocs de nens”. Alma vivia amb els seus pares i algunes tardes anava a Còrdova a una acadèmia de ball el que la va fer guanyar en seguretat. Però els abusos continuaven i ella cada vegada se sentia més sola i vulnerable. Per sort el seu pare va aconseguir un treball a Toledo. el que l'allunyaria d'aquells que la feien sofrir i que a poc a poc li va canviar la vida. Però el seu somni no era ballar si no desfilar en una passarel·la de moda. Gràcies a la seva tenacitat arribaria a presentar-se a diversos concursos de Miss, primer a nivell local i més tard a nivell Espanya. Segons anava creixent es va convèncer que amb esforç i perseverança aconseguiria els seus somnis i que res ni ningú aconseguiria apagar la seva llum.
És la història d'una nena que no encaixava amb la resta, que tenia somnis i que no es rendiria fins a aconseguir-los. Una nena a la qual van perseguir per ser diferent, a la que van fer mal i van intentar trencar, però a la qual no van aconseguir llevar-li les seves ganes de brillar. Ella sabia que amb esforç i dedicació tot s'aconsegueix i que si vols alguna cosa has de lluitar per això.
És una història de superació, de pors i de secrets, de somnis i d'esperança… Una història molt especial narrada en tercera persona el que fa que sigui molt amena de llegir. Ningú mereix més que ningú i si tens somnis no has de rendir-te, sinó lluitar per ells fins a aconseguir-los. Recomanada per a tots aquells somiadors que pensen que no podran aconseguir les seves metes.
L’obra aborda les conseqüències que l’assetjament pot tenir més enllà de la infància, especialment quan la víctima viu els fets des de la vergonya, la soledat i la dificultat d’explicar-los. També posa en relleu la importància de compartir les experiències viscudes, identificar les ferides emocionals i construir relats de superació que puguin acompanyar altres persones que travessen situacions similars.
El llibre pot facilitar espais de reflexió sobre:
- les diferents formes que pot adoptar l’assetjament escolar
- la vergonya i el silenci que poden dificultar que la víctima demani ajuda
- els efectes emocionals de la violència viscuda durant la infància
- la importància de l’observació i l’escolta activa per part de les famílies
- la necessitat de reparar les ferides del passat
- la resiliència, l’esperança i la construcció d’un projecte vital propi
L’autora destaca que la víctima pot ocultar els fets fins i tot quan manté una bona comunicació familiar, perquè la humiliació viscuda li genera vergonya. També subratlla la importància que les persones adultes observin canvis d’actitud o comportament que poden funcionar com a senyals d’alerta.
