Per a què ens serveix l'educació emocional?

L’educació emocional és l’educació que permet el desenvolupament d’habilitats socioemocionals que, amb motiu de generar benestar intern i extern, activen la nostra intel·ligència com a éssers humans integrals que vivim en comunitat (Julià, Porrini i Ortegón, 2015). Es justifica en les necessitats socials, amb l’objectiu de desenvolupar competències emocionals que contribueixen a un millor benestar personal i social, sent així, l’educació emocional, el procés educatiu, continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals, promovent el desenvolupament integral de les persones (Bisquerra, 2006). 

Els quatre beneficis principals de l’acció educativa que contempla la pedagogia de les emocions són que:

• Promou la millora i el sosteniment de la convivència (Biesta & Boqué, 2018; Ministerio de Educación, Política Social y Deporte, 2008; Fernández-Berrocal & Cabello, 2021).
• Afavoreix l’èxit acadèmic i la creació d’entorns que afavoreixen l’aprenentatge (Pérez-Pérez & Castejón, 2006; Fernández-Berrocal & Cabello, 2021).
• Permet la comprensió del sentit i el significat d’allò que fem i vivim (sentit de vida) (Toro, 2013; Limonero et al., 2009; Fernández-Berrocal & Cabello, 2021).
• Fomenta la vivència d’hàbits de vida saludables (Ortega, 2010; Pérez-González et al., 2020).

Per a què és un factor protector davant la violència?

L’educació emocional és un factor protector davant la violència per a promoure el benestar personal i relacional, i prevenir respostes desadaptatives davant el malestar emocional. Més concretament, l’educació emocional s’orienta a desenvolupar habilitats socioemocionals, amb l’objectiu de prendre consciència del que senten, regular les emocions intenses i escollir conductes responsables davant situacions de conflicte, frustració o tensió.

La millora de la convivència afavoreix relacions més empàtiques, respectuoses i cooperatives, i redueix la probabilitat que el malestar intern es manifesti en forma d’agressivitat o violència. Alhora, l’educació emocional com a factor protector davant la violència serveix per reforçar l’autoestima, la sensació d’autoeficàcia i el sentit de vida, ja que aquests factors actuen com a actius de salut i de protecció davant conductes de risc.

Experiència de taller d'educació emocional

Com a part del meu programa de pràctiques a SEER i PDA he tingut l’oportunitat de dinamitzar un taller orientat a la motivació personal, l’èxit acadèmic i la construcció del sentit de la vida en l’alumnat de batxillerat. Aquí trobareu informació sobre el taller realitzat, ja que aquest esdevé una proposta de provenció de la violència, atès que incideix directament en factors protectors reconeguts per la recerca educativa i psicosocial.

El desenvolupament de competències emocionals afavoreix la regulació emocional, l’autoconeixement i la capacitat d’afrontament adaptatiu davant de situacions de frustració o conflicte, reduint així la probabilitat de respostes agressives o desajustades. Alhora, la millora de la convivència i del clima educatiu, juntament amb l’augment de la motivació i del vincle amb l’aprenentatge, contribueixen a disminuir el risc de fracàs escolar i de desconnexió amb el context educatiu, factors sovint associats a conductes violentes. Finalment, el treball del sentit i el significat vital permet als i a les joves dotar de coherència els seus projectes personals, reforçar l’autoestima i construir expectatives de futur positives, elements clau per promoure el benestar personal i social i prevenir dinàmiques de violència tant individual com relacional.

PROPOSTA DE TALLER

La primera part va ser demanar què recordaven del taller que van fer el curs passat i anant-los guiant fins a recordar la idea del triangle de la personalitat, ja que ajuda a la identificació emocional. El que havien de recordar és que aquest triangle, que té la base a baix i a dalt una punta, parteix de la idea que a la punta de dalt està el que fem (accions), i a les puntes de la base està el que pensem (pensaments), i el que sentim (emocions). I aquest triangle funciona com a un iceberg: només veiem una part (les accions), però no podem veure tot el que una persona sent o pensa. Aquesta idea d’aspectes visibles i amagats és indispensable per les següents tasques del taller.

Podeu descobrir més sobre el triangle de la personalitat a la Guia didàctica d'acompanyament a la gestió emocional publicada el 2023 per Equip SEER, juntament amb la XNEJ - Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil de la Generalitat de Catalunya.

La següent dinàmica, la dinàmica del pis, està enfocada a treballar l’autoestima, mitjançant el triangle de la personalitat i la cohesió grupal. Es van crear dos grups que havien de pretendre ser immobiliàries que han de vendre un pis. A cada grup se li va donar la descripció d’un pis: un d’ells amb aspectes molt cridaners, com per exemple que és lluminós, gran, amb ascensor, terrassa etc., i a l’altre grup la descripció d’un pis que a priori sembla menys atractiu (és petit, no té ascensor…). Després que cada grup intentés vendre el seu pis, es va passar a un espai de reflexió sobre com els aspectes visibles no són determinants per escollir una opció o altra, i que el mateix passa amb les persones. I per posar en pràctica aquesta idea, vam fer la roda de qualitats: l’alumnat es va col·locar creant un cercle i cadascú, per torns, es col·locava al mig del cercle, passant pel davant dels companys, qui havien de dir una qualitat a la persona del mig. Així, tothom rebia les qualitats que la resta percebia. 

Podeu descobrir més sobre la metodologia i la planificació d'activitats d'educació emocional a la Guia de suport: Acompanyar al benestar socioemocional. Planificació d'activitats per a joves publicada per Equip SEER en col·laboració amb la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Per últim, vam acabar amb una última dinàmica per reforçar la confiança: l’iceberg. Es va demanar a l’alumnat que cadascú dibuixés en un full un iceberg, amb la marca de l’aigua que separa la part visible de la que no.

A la part visible havien d’escriure les qualitats que acabaven d’escoltar sobre ells mateixos i elles mateixes. En aquesta part també havien d’escriure les coses que pensen que són. Després en la part no visible de l’iceberg anotaven trets de personalitat o emocions que no mostren. Finalment, en aquesta mateixa part, havien de respondre a la pregunta de “què m’han dit”, és a dir, pensar i escriure situacions en les quals algú els hagi dit “no podràs fer-ho”, “això no ho aconseguiràs mai”, “és molt difícil”. Seguidament, havien de respondre “què em dic”, o sigui, quines de les frases que havien anotat encara es creuen ara (pors, coses que creuen que no poden fer, vergonyes, etc.). Finalment, responien a la pregunta de “què em vull dir?”, decidint quines de les frases anteriors escollien transformar en frases motivadores, positives, que generin un benestar, que ajudin al seu propi desenvolupament, que els hi donin força.

Podeu descobrir més sobre la dinàmica d'Iceberg dins del programa d'autoconeixement de la Mesa de Salut de Palafrugell. Al Banc de recursos tenim recollida la guia "EM CONNECto. Guia didàctica de Relacions Digitals Saludables", però, dins del programa trobareu la guia "QUI SOC?", on es recull la dinàmica.

APRENENTATGES I CONCLUSIONS

L’objectiu del taller era afavorir la confiança personal, l’autoestima i la gestió emocional de l’alumnat, contribuint al seu benestar i a una millor adaptació a les exigències acadèmiques del context educatiu, i promovent així factors protectors davant la violència. El disseny i la dinamització d’aquest taller d’educació emocional amb alumnat de batxillerat, juntament amb la participació en altres accions formatives i d’intervenció durant el període de pràctiques, han permès consolidar aprenentatges rellevants tant a nivell conceptual com aplicat. Aquesta experiència ha afavorit una mirada més àmplia sobre el desenvolupament de la competència emocional, posant de manifest que l’entrenament en consciència emocional, regulació i responsabilitat és clau en la promoció del benestar i en la prevenció de respostes violentes. 

En conjunt, aquests aprenentatges reforcen la idea que l’educació emocional constitueix una eina transversal i fonamental per millorar la convivència i prevenir dinàmiques de violència Aquest aprenentatge surgeix no només en l’alumnat destinatari de la intervenció, sinó també en  la formació i l’acompanyament als futurs professionals.

Referències

• Biesta, G., Boqué, M.C. (2018). ¿Qué tiene que ver las emociones con la participación en la escuela?. Participación Educativa, 5 (8), p. 31-41. [enllaç]
• Bisquerra, R. (2006). L’educació emocional en l’àmbit escolar: Introducció a l’educació emocional. Editorial Praxis.
• Fernández-Berrocal, P; Cabello, R (2021). La inteligencia emocional como fundamento de la educación emocional.  Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar, 1 (1), pp. 31-46. [enllaç]
• Julià, O y Ortegón R (2022). Model ADS: Acompanyament al Desenvolupament Socioemocional. Salut i Educació Emocional. [enllaç]
• Julià O, Porrini C, y Ortegón R (2015). Educació Emocional. Dins de: Desenvolupament Socioemocional. Salut i Educació Emocional. [enllaç]
• Limonero, J.T., Fernández-Castro, J., Tomás-Sábado, J., Aradilla, A (2009). Relación entre inteligencia emocional percibida, estrategias de afrontamientos y felicidad. Dins de: Avances en el estudio de la inteligencia emocional, I Congreso internacional de inteligencia emocional. Santander: Fundación Marcelino Botín (pp. 297-302). [enllaç]
• Ministerio de educación, política social y deporte (2008). Educación emocional y convivència en el aula. Dirección General de Formación Profesional. [enllaç]
• Ortega, M.C (2010). La educación emocional y sus implicaciones en salud. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía. 21 (2), pp. 462-470. [enllaç]
• Pérez-Pérez, N., Castejón, JL (2006). Relaciones entre la inteligencia emocional y el cociente intelectual con el rendimiento académico en estudiantes  universitarios. Revista Electrónica de Motivación y Emoción, 9 (22). [enllaç]
• Pérez-González, J.C., Yáñez, S., Ortega-Navas, C., Piqueras, J.A. (2020). Educación Emocional en la Educación para la Salud: Cuestión de Salud Pública. Clínica y Salud, 31 (3), pp. 127-136. [enllaç]
• Toro, JM (2013). ¿Metologías de la interioridad? La presencia del maestro. Dins de:  Maestros del Corazón, hacia una pedagogia de la interioridad. Madrid: Wolters Kluwer. [enllaç]

Recurs publicat en el marc de:

Programa de pràctiques universitàries en col·laboració entre Equip SEER i la Plataforma PDA Bullying

Coral Mayo Pérez
Màster en psicopedagogia - Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Gener, 2026