Del dret escrit al dret viscut: protecció de la infància davant les violències (EDUCO)
"Del derecho escrito al derecho vivido. Cuando la ley no basta: la infancia frente a la violencia en Andalucía y El Salvador" és un informe realitzat per Educo que analitza la distància entre els marcs legals de protecció de la infància i la seva aplicació real a Andalusia i El Salvador.
Context del recurs
Aquest informe d’Educo parteix d’una pregunta central: què passa quan les lleis reconeixen el dret d’infants i adolescents a viure lliures de violència, però la protecció efectiva no sempre arriba als espais on fan vida?
A partir d’una anàlisi comparada entre Andalusia i El Salvador, el recurs posa el focus en la bretxa entre el dret escrit -allò que estableixen les lleis- i el dret viscut -allò que realment experimenten infants i adolescents en el seu dia a dia. En concret, analitza la implementació de la LOPIVI a Espanya i de la Ley Crecer Juntos a El Salvador, dues normatives que comparteixen una mirada de protecció integral, prevenció i reconeixement de la infància com a subjecte actiu de drets.
Contingut del recurs
L’informe es basa en una recerca qualitativa i comparada que combina entrevistes a professionals de l’administració pública, l’àmbit educatiu, sanitari, judicial, social, comunitari i del tercer sector, amb grups de discussió amb infants i adolescents. Aquesta metodologia permet posar en diàleg la mirada institucional i professional amb les percepcions dels propis infants i adolescents sobre la seguretat, la violència, els canals d’ajuda i la seva participació.
En el cas d’Andalusia, el document analitza el desplegament de la LOPIVI en l’àmbit local i posa el focus en el paper dels municipis, els serveis socials, els centres educatius i les entitats socials, esportives i de lleure com a espais clau de prevenció, detecció i protecció. L’informe aborda figures com el coordinador o coordinadora de benestar i protecció als centres educatius i el delegat o delegada de protecció a les entitats, i assenyala que la seva implementació encara és desigual. També identifica avenços, com l’existència d’eines de notificació i seguiment, experiències de coordinació interinstitucional i recursos específics per reforçar la protecció, però alhora destaca mancances vinculades a la formació, la coordinació, la notificació de situacions de risc i la prevenció de la revictimització.
En el cas d’El Salvador, l’informe analitza la Ley Crecer Juntos, que planteja la protecció de la infància des d’una mirada de desenvolupament integral, especialment des de la primera infància. El document descriu les estructures del sistema de protecció, com el CONAPINA, les Juntes de Protecció, els Comitès Locals de Drets, les Defensories Comunitàries i la Xarxa d’Entitats d’Atenció. També assenyala que el desplegament territorial de la llei encara es troba en procés de consolidació i que cal reforçar recursos humans, capacitats tècniques, protocols operatius, coordinació entre nivells institucionals i mecanismes de seguiment.
El recurs dedica una atenció especial al context salvadorenc actual marcat pel règim d’excepció vigent des de 2022. L’informe exposa com aquest context pot generar noves vulnerabilitats per a infants i adolescents, especialment quan les detencions massives afecten a persones cuidadores i deixen infants sense referents adults estables. També identifica formes de violència i desprotecció que continuen normalitzades en alguns entorns familiars i comunitaris, com la desatenció, el treball infantil o l’explotació sexual comercial.
En tots dos territoris, l’informe recull que infants i adolescents sovint associen la seguretat a vincles propers -família, persones de confiança, grup d’iguals o comunitat- més que no pas a lleis, protocols o serveis institucionals. També es constata que molts desconeixen els canals formals d’ajuda i que la participació infantil i adolescent encara no disposa de mecanismes suficients per ser real, vinculant i sostinguda.
L’anàlisi comparada identifica reptes comuns a Andalusia i El Salvador: manca de recursos humans i materials, formació especialitzada insuficient, coordinació interinstitucional fràgil, absència de sistemes robustos d’avaluació, poca difusió de les lleis entre infants i adolescents, normalització social de determinades violències i risc de revictimització. Alhora, el document mostra diferències importants entre ambdós contextos, com el grau de consolidació dels sistemes de protecció, el paper de les xarxes comunitàries, els referents de seguretat que identifiquen els infants i l’impacte del context polític i social en la protecció de la infància.
Finalment, l’informe presenta propostes d’actuació orientades a reforçar la implementació de les lleis. Entre aquestes, destaca la necessitat de formació sistemàtica per als professionals, educació en drets per a infants i adolescents, canals de denúncia accessibles i segurs, espais reals de participació, protocols de coordinació entre institucions, mesures per evitar la revictimització i sistemes d’avaluació que incorporin la veu dels infants i adolescents.
Apropar el contingut als infants i adolescents
Un dels aspectes que reforça aquest recurs és la importància d’apropar els continguts sobre drets, protecció, bon tracte i canals d’ajuda als propis infants i adolescents. En aquest sentit, les persones adultes, professionals, entitats i agents educatius que consultin l’informe poden compartir-ne les idees principals amb els infants i adolescents, de manera accessible, comprensible i adaptada al seu llenguatge i a les seves realitats. Fer arribar aquesta informació és clau perquè puguin reconèixer els seus drets, identificar situacions de risc o violència, saber on demanar ajuda i participar activament en la construcció d’entorns més segurs.
