PDA Bullying participa en la Jornada de Pràctiques de Blanquerna sobre salut digital en l’àmbit professional

El darrer 23 de febrer vam participar en la Jornada de Pràctiques de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de la Blanquerna (Universitat Ramon Llull), una trobada pensada per connectar universitat i entitats col·laboradores que acullen estudiants en pràctiques.

La trobada es va centrar en la salut digital en l’àmbit professional, un tema que convida a reflexionar sobre la presència creixent de la tecnologia en la vida quotidiana i sobre el seu impacte en la manera com treballem, ens informem i ens relacionem. 

L’acte va començar amb la benvinguda institucional a càrrec del degà de la facultat, Dr. Marc Franco, i de la vicedegana acadèmica de Graus i Innovació, Dra. Montserrat Prat, que van destacar la importància de les entitats col·laboradores en el procés formatiu dels estudiants i la necessitat de mantenir espais de diàleg entre universitat i pràctica professional.

A continuació, es va donar pas a diferents ponències i espais de reflexió centrats en l’impacte de la tecnologia digital en el benestar i en la pràctica professional. A través de les intervencions dels experts, es van abordar qüestions relacionades amb l’ús de les pantalles, els seus efectes en el funcionament del cervell i la necessitat de promoure una relació més conscient i equilibrada amb les eines digitals.

Què li fan les pantalles al cervell? Ús i abús de la tecnologia digital

La primera ponència va anar a càrrec del Dr. David Bueno, professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona i fundador de la Càtedra de Neuroeducació. 

Bueno va destacar que el cervell humà és un òrgan altament plàstic i social, que es construeix a partir de l’experiència i de la interacció amb l’entorn. En aquest sentit, va advertir que el principal risc de les pantalles no és la tecnologia en si mateixa, sinó el fet que pugui substituir experiències essencials per al desenvolupament, com la conversa presencial, el contacte visual, el joc físic o la interacció social directa.

El professor també va alertar que l’ús excessiu de dispositius digitals pot fragmentar la capacitat d’atenció i dificultar el pensament reflexiu, ja que la rapidesa i la immediatesa del món digital poden generar estrès i afectar les funcions executives del cervell, responsables de processos com la planificació, la presa de decisions o la gestió emocional.

Tanmateix, va remarcar la importància de diferenciar entre un ús raonable i un abús de les pantalles, una distinció que no depèn únicament del temps d’exposició, sinó també de factors com l’edat, el context o les activitats que es deixen de fer mentre s’utilitza la tecnologia.

En aquest sentit, va explicar que els llindars orientatius d’ús recreatiu de pantalles (l’ús destinat a l’oci i no a activitats educatives com buscar informació, estudiar o aprendre) poden variar segons els hàbits, l’entorn i les activitats que realitzen els infants i adolescents.

Tot i això, es poden establir algunes orientacions generals:

• Fins als 5-6 anys: es recomana evitar l’ús de tecnologia digital per a l’aprenentatge o la diversió, ja que en aquesta etapa el cervell necessita principalment sensorialitat i contacte humà directe per desenvolupar-se.
  
• Segona infantesa: fins a 30 minuts diaris d’ús lúdic es considera un ús raonable; entre 30 minuts i una hora pot variar segons cada infant, però més d’una hora ja es considera un abús, ja que resta temps a altres experiències essencials.
  
• Adolescència: fins a una hora diària d’ús recreatiu pot considerar-se un ús raonable; entre una i dues hores és un llindar variable, mentre que més de dues hores diàries es considera un abús.

Finalment, el Dr. Bueno va destacar la responsabilitat dels adults com a referents d’imitació, ja que els hàbits digitals dels infants i adolescents tendeixen a reproduir els models d’ús que observen en el seu entorn quotidià.

Taller participatiu: Empantallats positivament

La segona ponència va anar a càrrec del Dr. Antoni Baena, doctor en investigació psicològica per la Universitat Ramon Llull, director del màster universitari en Salut Digital i membre del grup de recerca eHealth Lab de la UOC. La sessió va tenir un format interactiu, en què la xerrada es va anar construint a partir de les respostes del públic a un qüestionari anònim, els resultats del qual es projectaven en directe a la pantalla i determinaven els temes de debat que s’anaven abordant durant la ponència.

Durant la seva intervenció, Baena va qüestionar alguns dels discursos alarmistes sobre l’ús de les pantalles i va defensar la necessitat d’abordar aquest fenomen des de l’evidència científica. Segons va explicar, l’ús problemàtic d’internet a Espanya se situa al voltant del 3,7%, una xifra baixa i estable, i sovint el que es percep com a addicció està relacionat amb la manca de competències digitals o de supervisió adulta. En aquest sentit, va remarcar que el temps de pantalla, per si sol, no és el factor determinant, sinó la qualitat de l’ús que se’n fa i el context en què es produeix.

El ponent també va abordar el paper dels videojocs i les xarxes socials, assenyalant que la gran majoria de joves en fan un ús normalitzat i que el seu impacte en la salut mental és menor en comparació amb altres factors com la família, l’entorn social o l’escola. Tot i així, va destacar la importància de fomentar una mirada crítica cap als continguts digitals i de vigilar determinades dinàmiques de monetització en videojocs.

L'expert va defensar especialment la necessitat de passar de la prohibició a l’acompanyament educatiu en la relació amb la tecnologia. En aquest sentit, va compartir diverses recomanacions per promoure un ús saludable de les eines digitals:

• Introduir la tecnologia de manera acompanyada i progressiva, en lloc de prohibir-la fins a edats avançades, per poder guiar els infants en el seu ús.
  
• Establir contractes d’ús entre pares i fills, amb normes clares i positives sobre l’ús dels dispositius.
  
• Supervisar continguts i interaccions, mantenint un paper actiu de les famílies i implicant-se també en els videojocs o activitats digitals que consumeixen els infants.
  
• Crear hàbits digitals saludables, com evitar pantalles a l’habitació durant la nit, gestionar les notificacions per reduir interrupcions i establir moments lliures de tecnologia, com durant els àpats.
  
• Fomentar les competències digitals, el pensament crític davant la informació que circula a la xarxa i la consciència sobre la privacitat i la petjada digital.
  

En definitiva, la ponència va concloure que la tecnologia no s’ha d’entendre com un enemic en si mateix, sinó com una eina que requereix educació, criteri i acompanyament tant per part de les famílies com dels professionals de l’àmbit educatiu.

Conclusions 

La trobada va finalitzar amb un espai de cloenda, que va servir per recollir les principals idees compartides al llarg de la jornada i posar en valor la importància de continuar generant espais de diàleg entre universitat i entitats col·laboradores que acullen estudiants en pràctiques.

Entre les conclusions més rellevants que es van destacar durant la sessió, sobresurten:

• La tecnologia no és el problema en si mateix, sinó l’ús que se’n fa i les experiències que pot arribar a substituir en el desenvolupament dels infants i adolescents.

• La qualitat de l’ús digital és més rellevant que el temps de pantalla, ja que el seu impacte depèn del context, les activitats que es realitzen i el grau de supervisió adulta.

• El paper de les famílies i dels adults referents és clau, tant en l’acompanyament com en l’exemple que ofereixen en els seus propis hàbits digitals.

• L’educació en competències digitals i pensament crític és essencial per promoure un ús responsable, segur i saludable de la tecnologia.

Així, la jornada va posar de manifest la necessitat d’afrontar els reptes de la digitalització des d’una mirada educativa, crítica i compartida entre professionals, famílies i institucions.