La jornada va reunir professionals de diferents àmbits: educatiu, jurídic, esportiu i institucional per reflexionar sobre els reptes actuals en la protecció de la infància i l’adolescència davant la violència. A través de diverses taules rodones, es van abordar qüestions com l’impacte de la violència en el desenvolupament dels infants, els mecanismes de prevenció i compliment normatiu dins les institucions i la implementació de sistemes de protecció en entorns educatius, esportius i digitals.
El programa de la jornada es va estructurar en tres taules rodones amb la participació de professionals de diferents àmbits. El programa complet i l'àmbit professional dels ponents i moderadors es poden consultar en aquest enllaç.
A continuació, es presenten algunes de les principals idees i aportacions que es van destacar durant les diferents sessions.
Taula 1: Violència i perjudici en menors
La primera taula de la jornada, moderada per Luis Ribó, i la participació d’Ana Hernández, Elisenda González, Ariadna Troya Solé i Anna Piferrer, va abordar la violència i el perjudici en la infància i l’adolescència des d’una perspectiva interdisciplinària, amb aportacions de professionals dels àmbits educatiu, jurídic i de la seguretat pública. El debat va posar sobre la taula la necessitat d’ampliar el concepte de violència més enllà de les agressions físiques, incorporant també les formes de violència estructural i cultural que poden vulnerar els drets dels infants i generar dany emocional.
Les ponents van analitzar també les conseqüències que l’exposició a situacions de violència pot tenir en el desenvolupament neurològic, emocional i social dels menors, així com els nous reptes associats a l’entorn digital, especialment la persistència i la rapidesa de propagació de la violència en línia. Igualment, es va posar en relleu la pressió creixent sobre els serveis de salut mental infantojuvenil.
En relació amb el marc normatiu actual, es va destacar el paper de la LOPIVI i la incorporació de figures de protecció dins els centres educatius, com el Coordinador o Coordinadora de Benestar i Protecció (COCOBE). En aquest punt, diverses intervencions van coincidir a assenyalar que aquesta funció no pot recaure en una única persona, sinó que ha d’articular-se com un equip de protecció dins del centre, amb responsabilitats compartides i coordinació amb altres serveis i agents del territori. Finalment, es va remarcar la necessitat d’avançar cap a models preventius i restauratius que incorporin l’escolta activa dels infants i el treball en xarxa entre institucions, famílies i professionals.
Taula 2: Situació jurídica actual i propostes de futur
La segona taula, moderada per Miquel Fortuny, va abordar la resposta jurídica i els mecanismes de prevenció de l’assetjament escolar.
En relació amb la resposta judicial i l’acompanyament a les famílies, l’advocada Noelia Rebón va explicar que moltes famílies recorren a assessorament legal quan les situacions d’assetjament ja són greus i les vies internes del centre no han funcionat. En aquests casos, els procediments civils analitzen la responsabilitat del centre educatiu, valorant si ha aplicat els protocols amb diligència des del primer moment. Aquesta valoració es veu sovint condicionada per la dificultat probatòria, ja que molts episodis tenen lloc en espais amb poca supervisió. També es va advertir del risc de victimització secundària, que pot produir-se quan els processos institucionals o judicials no tenen en compte l’impacte emocional sobre l’alumnat afectat. En aquest sentit, es va subratllar la importància d’una actuació precoç i preventiva davant els primers indicis de violència per evitar que les situacions s’agreugin i arribin a la via judicial.
En clau preventiva, Ariadna Torrijos va destacar el compliance educatiu com una eina per identificar i gestionar riscos abans que es produeixin situacions de dany, actuant com un escut preventiu que acredita que el centre ha adoptat mesures per prevenir la violència. També es va subratllar la importància de disposar de canals de denúncia accessibles per a alumnat i famílies.
Finalment, Marta Fernández va abordar el paper de les normes tècniques d’estandardització (UNE i ISO), que estableixen bones pràctiques consensuades i permeten verificar els sistemes de gestió de les institucions, generant confiança. Durant la sessió es van presentar projectes en l’àmbit de la prevenció de la violència en l’esport i el lleure i es va explicar el desenvolupament d’una norma espanyola específica de sistemes de gestió contra l’assetjament escolar, actualment en elaboració.
Taula 3: Respuestes institucionals i sistemes 360º
La taula, moderada per Ariadna Torrijos, va abordar la implementació de sistemes de compliance i la creació d’entorns segurs en diferents àmbits educatius, esportius i institucionals.
Des de l’àmbit escolar, Toni Garcia Arias va explicar l’experiència de transformació del clima de convivència en un centre amb alts nivells de conflicte mitjançant mesures disciplinàries i preventives, entre les quals destaca la “Patrulla Roja”, un sistema de mediació entre iguals en què l’alumnat intervé en conflictes per fomentar el diàleg i la resolució pacífica.
En relació amb els models institucionals de compliment, Jesús Muñoz de Priego va presentar el programa IBO (Identidad, Visión y Organización) d’Escuelas Católicas, que integra el compliment penal, laboral i civil dins la cultura institucional dels centres, defensant que la cultura de compliment ha de néixer de la pròpia organització i no només d’exigències externes.
Des de l’àmbit esportiu, Sergi Atienza (FC Barcelona) va explicar com el club aplica sistemes de compliance per protegir els menors en entorns especialment sensibles com vestuaris o desplaçaments. En aquest context, va destacar la importància de la “mirada entrenada”, basada en la formació de tot el personal per detectar indicadors de risc físic o emocional i intervenir de manera precoç.
Per la seva banda, Adriana Antich (UOC) va abordar els reptes de la convivència en entorns educatius digitals. Va assenyalar que la formació en línia millora la traçabilitat a l’hora d’abordar un cas, ja que les interaccions deixen una petjada digital que facilita la reconstrucció dels fets i la recollida de proves. Tanmateix, també va advertir que la detecció de situacions de violència pot resultar més complexa, perquè els indicadors de conflicte són menys visibles que en entorns presencials.
Rosa Rifà Sais (Fundació Vedruna) va destacar la importància de la formació comunitària amb el programa Trencar el Silenci, que implica docents, personal no docent, alumnat i famílies per detectar de manera precoç situacions de risc i petits conflictes abans que esdevinguin problemes més greus.
Finalment, Ramón Oria de Rueda va advertir de la diferència entre la sensibilització i l’acció real en la prevenció de la violència. Segons va explicar, molts centres s’interessen inicialment per protocols o certificacions, com el segell No Bullying Pro, però pocs arriben a implementar-los de manera efectiva. En la seva experiència, els canvis més sòlids solen ser impulsats pels departaments d’orientació i els professionals de la psicologia, més que per les direccions generals dels centres.
Conclusions
Les intervencions de la jornada van posar de manifest que la protecció efectiva de la infància i l’adolescència davant la violència requereix combinar prevenció, responsabilitat institucional i capacitat d’actuació real. Les diferents taules van coincidir a assenyalar la necessitat d’abordar la violència des d’una mirada àmplia que inclogui els seus impactes emocionals, socials i digitals i d’implementar sistemes de protecció que vagin més enllà dels protocols formals. En aquest sentit, es va remarcar que la creació d’entorns segurs passa per equips de protecció dins dels centres, mecanismes de compliment normatiu, canals de denúncia efectius i formació dels professionals, així com per una aplicació real de les mesures de prevenció i intervenció. Només així es pot garantir una resposta coordinada que permeti detectar, abordar i prevenir situacions de violència en els diferents entorns on es desenvolupen infants i adolescents.
