PDA Bullying acompanya la presentació de «El camí de rajoles grogues», de Guillem Florit

La literatura com a eina de sensibilització contra l'assetjament escolar

La literatura pot contribuir a visibilitzar realitats que sovint queden fora del debat públic. Aquest va ser un dels eixos de la presentació d’El camí de rajoles grogues, la novel·la de Guillem Florit sobre l'assetjament escolar, celebrada al Centre LGTBI de Barcelona en un acte al qual va assistir PDA Bullying.

La trobada va servir per abordar diferents aspectes de la violència entre iguals: les dificultats de les víctimes per demanar ajuda, el paper dels centres educatius, la discriminació per motius de diversitat i la responsabilitat de les persones adultes en la detecció i prevenció d'aquestes situacions.

L'autor va iniciar l'acte amb la lectura d'un manifest en defensa dels infants que pateixen situacions d'abús, discriminació i assetjament en l'entorn escolar. El text reclamava més protecció per a les víctimes i una implicació més gran de les institucions i dels diferents agents del sistema educatiu.

Durant la presentació també es va fer un repàs de l'evolució de l'assetjament escolar des dels anys setanta fins a l'actualitat. Tot i els canvis en les formes de relacionar-se i comunicar-se, alguns dels problemes continuen presents: l'aïllament de les víctimes, les humiliacions, la culpabilització de qui pateix l'assetjament i la manca d'intervenció de les persones que en són testimonis.

Un dels temes que va generar més reflexió va ser la dificultat de les víctimes per demanar ajuda. Florit va explicar com molts infants han arribat a assumir la responsabilitat de les situacions que patien i com, en alguns casos, les seves demandes d'ajuda no han rebut una resposta adequada per part dels docents o dels responsables educatius.

La diversitat també va tenir un paper central en la conversa. Es va parlar del rebuig que poden generar les expressions que s'allunyen dels estereotips i de com la diferència pot convertir-se en un motiu de discriminació. En aquest sentit, l'autor va destacar la importància de l'educació en la tolerància, el respecte, l'empatia i la resiliència per afavorir entorns escolars segurs.

La novel·la com a punt de partida per parlar de l'assetjament

El camí de rajoles grogues explica la història d'en Nico, un home que, en recordar la seva adolescència, revisita les experiències d'assetjament escolar que van marcar aquella etapa.

Durant l'acte es va llegir un fragment de la novel·la en què el protagonista comença a patir el rebuig dels seus companys. El conflicte s'origina quan en Nico intenta participar en una obra de teatre interpretant un paper femení. Una iniciativa que inicialment representa una oportunitat d'expressió i participació acaba desencadenant una situació de discriminació i aïllament.

La lectura va permetre introduir una qüestió important en la prevenció de l'assetjament: la violència entre iguals no sempre comença amb una agressió física. Les burles, les mirades, les exclusions i altres formes de rebuig també poden formar part d'un procés d'assetjament.

Florit va compartir diverses reflexions sobre l'escriptura i la capacitat de la literatura per abordar experiències personals complexes. «Hi ha històries que necessiten algú que les expliqui», va afirmar. També va destacar que la literatura permet conèixer altres realitats, posar-se en el lloc d'altres persones i contribuir a transformar la manera com entenem el món.

En un moment de la presentació, l'autor va explicar que escriure la novel·la li havia permès treure els dimonis que duia a dins. Una reflexió sobre el valor de l'escriptura com a eina per elaborar vivències personals i compartir-les amb altres persones.

El paper dels adults en la detecció i prevenció

El torn obert de paraules va incorporar noves perspectives al debat. Una de les intervencions destacades va ser la d'un professor d'Educació Secundària Obligatòria, que va expressar una preocupació compartida per molts professionals de l'àmbit educatiu: «Jo no vull que a mi se m'escapi cap cas».

La intervenció va posar el focus en la responsabilitat dels centres i dels professionals en la detecció de possibles situacions d'assetjament. La identificació d'aquests casos no pot recaure únicament en les víctimes ni dependre que siguin capaces de denunciar el que estan vivint. També cal que els adults sàpiguen identificar els senyals, escoltar els infants i intervenir quan sigui necessari.

Durant el debat, diverses persones van compartir experiències personals relacionades amb l'assetjament escolar. També es van plantejar dubtes sobre l'eficàcia d'alguns protocols i les dificultats que encara troben els centres a l'hora d'actuar amb claredat i determinació.

Les aportacions van evidenciar una qüestió recurrent en la prevenció de la violència entre iguals: disposar de protocols i eines d'intervenció és necessari, però no garanteix per si mateix una protecció efectiva. La seva aplicació depèn també de la implicació dels professionals, la capacitat de resposta dels centres i el seguiment de les situacions detectades.

De la sensibilització a la responsabilitat col·lectiva

Un dels aspectes més interessants de la trobada va ser la possibilitat de combinar la presentació d'una obra literària amb les aportacions de persones que han viscut situacions d'assetjament i de professionals que treballen en l'àmbit educatiu.

Personalment, em va cridar l'atenció el silenci i l'atenció amb què el públic va seguir bona part de l'acte. Les intervencions i els testimonis van generar un espai de participació que anava més enllà de la presentació del llibre i que permetia connectar la història del protagonista amb experiències presents en molts entorns educatius.

Aquest tipus d'iniciatives contribueixen a incorporar l'assetjament escolar al debat social des d'una perspectiva que no es limita a les dades o als protocols. La literatura ofereix un recurs per apropar-se a les vivències de les persones afectades, entendre les conseqüències de la discriminació i generar converses que poden resultar difícils d'abordar per altres vies.

La presentació d’El camí de rajoles grogues va posar sobre la taula la necessitat de continuar treballant en la prevenció de la violència entre iguals, especialment pel que fa a la detecció precoç, l'acompanyament de les víctimes i la implicació dels adults.

Com va recordar Guillem Florit durant l'acte, «hi ha històries que necessiten algú que les expliqui». Escoltar-les i crear espais perquè puguin ser compartides és també una manera de contribuir a prevenir l'assetjament escolar.